"El periodisme de teletip refregit, les informacions indirectes: comunicats, butlletins, documents emesos per l'autoritat o els seus succedanis, ha arribat a la fi. Els diaris viuen en el temps d'Internet en el qual la informació estàndard, el que jo anomeno l'agenda obligada, ja no serveix per a competir, i només val l'agenda pròpia. Comprenc que, amb els mitjans no sempre suficients amb els quals compten la majoria de diaris en llengua espanyola, no puguin poblar tant com voldrien la publicació amb aquesta agenda pròpia, però que cal cultivar amb la urgència d'allò l'imprescindible en versió impresa i digital. I el gènere que respon a aquesta necessitat està inventat des de sempre, és el reportatge, el periodista present al lloc dels fets, sol, no en un ramat de col·legues, fent el que les xarxes socials no poden cobrir amb aquesta intensitat que només dóna el periodista convertit en font del seu propi text, quan explica allò que ha vist, sentit i palpat. (...)

Ja no podem fer el mateix diari que els nostres competidors variant només preferències editorials entre uns personatges, uns partits, unes solucions o altres. I aquest reportatge només adquirirà ple sentit si el concebim com una tasca d'investigació."

Miguel Ángel Bastenier. El reportaje, al final del camino (El País, 22 de novembre de 2014)

"Una cosa que em va agradar del programa 'El convidat' que li van fer a l’Ada Colau és que, a part de l’Ada, que va estar molt bé, va sortir a TV3 una Catalunya que no apareix gairebé mai. El tipus de gent que sortia durant aquella assemblea de la PAH és gent humil que també és país"

Joan Herrera, entrevistat per Sergi Picazo a "Crític"

"(...) el 1992 vaig tenir ocasió de preguntar-li a aquest mateix heroi contemporani [Ben Bradlee] quin era el seu criteri per nomenar els caps de la seva redacció. Hi tenia interès personal perquè me n’acabaven de fer i encara tremolava una mica. L’home va frenar mig segon i, de seguida, va amollar: 'Trio gent que em digui el mateix al matí que a la nit; que allò que al matí diuen que és important encara ho sigui després, a la nit'. (...)

En temps d’informació a alta velocitat, el que té més valor no és ser el primer (que també) sinó mantenir el criteri i la coherència. Si no, posarem el cap com un timbal als usuaris. I per un mal de cap ningú no paga un cèntim."

Antoni M. Piqué. "Ben Bradlee aconsella un jove cap" (Ara, 27 d'octubre de 2014)

“Quan nosaltres accedim a informació gratuïta és que algú l’està pagant per nosaltres. I hauríem de procurar saber sempre qui hi ha al darrera de tota la informació que rebem i de tots els productes que consumim”

Joan Manuel Tresserras

“Newsonomics? Bé, diguem-ne periodisme, bon periodisme. Canviant la pell, com ha fet sempre. Intentant no deixar-s’hi l’ànima pel camí. Com ha fet sempre, també.”

Oriol Lladó a “#Newsonomics, més enllà de l’etiqueta”, publicat a Media.cat