"El periodisme de teletip refregit, les informacions indirectes: comunicats, butlletins, documents emesos per l'autoritat o els seus succedanis, ha arribat a la fi. Els diaris viuen en el temps d'Internet en el qual la informació estàndard, el que jo anomeno l'agenda obligada, ja no serveix per a competir, i només val l'agenda pròpia. Comprenc que, amb els mitjans no sempre suficients amb els quals compten la majoria de diaris en llengua espanyola, no puguin poblar tant com voldrien la publicació amb aquesta agenda pròpia, però que cal cultivar amb la urgència d'allò l'imprescindible en versió impresa i digital. I el gènere que respon a aquesta necessitat està inventat des de sempre, és el reportatge, el periodista present al lloc dels fets, sol, no en un ramat de col·legues, fent el que les xarxes socials no poden cobrir amb aquesta intensitat que només dóna el periodista convertit en font del seu propi text, quan explica allò que ha vist, sentit i palpat. (...)
Ja no podem fer el mateix diari que els nostres competidors variant només preferències editorials entre uns personatges, uns partits, unes solucions o altres. I aquest reportatge només adquirirà ple sentit si el concebim com una tasca d'investigació."
Miguel Ángel Bastenier. El reportaje, al final del camino (El País, 22 de novembre de 2014)
