"(...) el 1992 vaig tenir ocasió de preguntar-li a aquest mateix heroi contemporani [Ben Bradlee] quin era el seu criteri per nomenar els caps de la seva redacció. Hi tenia interès personal perquè me n’acabaven de fer i encara tremolava una mica. L’home va frenar mig segon i, de seguida, va amollar: 'Trio gent que em digui el mateix al matí que a la nit; que allò que al matí diuen que és important encara ho sigui després, a la nit'. (...)

En temps d’informació a alta velocitat, el que té més valor no és ser el primer (que també) sinó mantenir el criteri i la coherència. Si no, posarem el cap com un timbal als usuaris. I per un mal de cap ningú no paga un cèntim."

Antoni M. Piqué. "Ben Bradlee aconsella un jove cap" (Ara, 27 d'octubre de 2014)